返回Google圖書搜尋

La Terraformació de Mart

其他書名	desenvolupament d'un model climàtic latitudinal per estudiar l'ecopoiesi planetària de Mart
出版	Universitat Politècnica de Catalunya. Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona. Departament de Física, 2016 (Enginyeria de Telecomunicació), 2016
URL	http://books.google.com.hk/books?id=IfoMywEACAAJ&hl=&source=gbs_api

註釋Les característiques del planeta Mart fan que sigui un dels millors candidats per durhi a terme un procés d'enginyeria planetària conegut com a terraformació amb l'objectiu d'aconseguir una atmosfera habitable i respirable per als éssers humans. La primera etapa de la terraformació, anomenada ecopoiesi, consisteix a aconseguir les condicions climàtiques mínimes favorables per a establir un ecosistema on es puguin introduir microorganismes extremòfils, els quals ajudin a generar una atmosfera com la terrestre en etapes posteriors del procés. S'ha desenvolupat un model matemàtic latitudinal del sistema climàtic de Mart per estudiar l'evolució de les condicions climàtiques planetàries i l'alliberament del CO2 i H2O de les capes polars i del subsòl cap a l'atmosfera durant l'etapa d'ecopoiesi segons la modificació de l'albedo, la irradiació solar i la composició atmosfèrica. S'ha realitzat l'estudi de 4 simulacions diferents que modifiquen alguna de les variables d'entrada del model amb l'objectiu de determinar si és possible arribar i mantenir les condicions climàtiques següents: temperatura mitjana superior a 253 K, pressió atmosfèrica global entre 100 i 300 hPa, pressió parcial atmosfèrica de CO2 superior a 100 hPa i pressió parcial atmosfèrica d'H2O al voltant de 3 hPa. Dels mètodes proposats per dur el sistema climàtic de Mart a les condicions desitjades els més prometedors són aquells que impliquen afegir una combinació de gasos d'efecte hivernacle (EH) del tipus dels perfluorocarbonis. Les temperatures assolides permeten la introducció de microorganismes extremòfils per continuar el procés de terraformació en estadis posteriors. El temps requerit per assolir aquestes temperatures és de l'ordre del centenar d'anys. L'energia necessària es pot aconseguir aprofitant l'energia solar rebuda en el 0.1% de la superfície planetària amb una eficiència del 10%. Ara bé, els nivells de densitat atmosfèrica i d'humitat esperats no s'assoleixen perquè l'alliberament de volàtils del subsòl s'atura per la condensació d'H2O atmosfèric a la superfície de les latituds altes (