註釋 Actualment els mètodes diagnòstics de l'al·lèrgia alimentària no són capaços de predir la reactivitat clínica dels pacients sensibilitzats (els que tenen IgE específica davant un determinat al·lergen). Tradicionalment les proves diagnòstiques de l'al·lèrgia han utilitzat extractes complets de fonts al·lergèniques que contenen múltiples molècules, algunes al·lergèniques i altres no. Això limita enormement la precisió en el diagnòstic i la possibilitat d'identificar reaccions al·lèrgiques a diferents aliments per l'existència de reactivitats creuades. Gràcies a la caracterització dels al·lèrgens a nivell molecular, s'ha desenvolupat el concepte del Diagnòstic Basat en Components que es basa en el raonament de detectar la presència d'IgE específica per a la proteïna realment responsable de la resposta al·lèrgica i no per una mescla de molècules. Addicionalment, l'estudi del reconeixement IgE i IgG4 a nivell d'epítops amb microarrays de pèptids sintètics pot ser una eina útil per al diagnòstic, pronòstic i desenvolupament d'una teràpia per l'al·lèrgia alimentària. La hipòtesi d'aquesta tesi és que aquestes noves metodologies poden millorar el diagnòstic de l'al·lèrgia al marisc i a les proteïnes de transferència de lípids (LTP), presents en múltiples aliments vegetals. L'objectiu és doncs caracteritzar clínicament i a nivell molecular aquests dos tipus d'al lèrgies alimentàries, utilitzant aquestes noves metodologies. Respecte a l'al·lèrgia al marisc, els al lèrgens tropomiosina, proteïna sarcoplàsmica d'unió de calci i la cadena lleugera de miosina s'associen amb la reactivitat clínica a la gamba. D'altra banda, els al·lèrgens arginina quinasa i hemocianina estarien més implicats en fenòmens de reactivitat creuada amb altres artròpodes. Addicionalment, amb el microarray de pèptids sintètics s'ha pogut identificar un reconeixement diferencial d'epítops IgE i IgG4 entre pacients al·lèrgics i tolerants. Respecte a l'al·lèrgia a les LTP, els pacients pateixen reaccions amb un ampli ventall d'aliments vegetals, sent el préssec el més freqüent, amb una gran diversitat de símptomes clínics, que poden atribuir-se a al·lèrgens de diferents famílies. El diagnòstic basat en components en el format d'un microarray que inclou proteïnes al·lergèniques de diferents famílies és útil per al diagnòstic d'aquests pacients, ja que permet identificar que les úniques proteïnes responsables els símptomes clínics són les LTP, encara que els símptomes siguin molt variats i en algunes ocasions s'assemblin més als provocats per altres al·lèrgens com les profilines o els homòlegs de Bet v 1. En aquests pacients són freqüents els casos d'anafilàxia en què està involucrat un cofactor, com els antiinflamatoris no esteroïdals. La presència del fàrmac amb l'al·lergen alimentari desencadena reaccions al·lèrgiques que sense el fàrmac no es donarien o serien de menor severitat. Hem desenvolupat un model preliminar in vitro basat en el test d'activació de basòfils que ens ha permès observar in vitro l'efecte observat in vivo. En conclusió, el diagnòstic basat en components i el mapatge d'epítops són eines útils per a la caracterització de l'al·lèrgia alimentària al marisc i a les proteïnes LTP, i s'han de considerar per millorar l'eficiència del diagnòstic d'aquests dos tipus d'al·lèrgies alimentàries. 