登入選單
返回Google圖書搜尋
L’autor que mira de reüll
註釋L’autor que mira de reüll vol explicar com els autors contemporanis s’han servit de la tradició literària amb objectius ben diversos. Alguns, com Jacint Verdaguer i J. V. Foix, hi han trobat recursos i estratègies per formular la seva pròpia sentimentalitat sense la necessitat d’exposar-se o per resultar, contra tot pronòstic, originals en un context de reivindicació de la modernitat. En altres casos, es pot tornar als textos del passat per rebatre’ls ideològicament i donar-los una nova lectura (com passa amb un clàssic com La tempestat de William Shakespeare i la reescriptura que en fa Aimé Césaire) o perquè, com a Els Simpson, se’ls reconeix un pes incontestable dins de l’imaginari d’una comunitat interpretativa. El present assaig pretén demostrar el valor que tenen els clàssics per a la literatura moderna i postmoderna, fixant-se en gèneres i formats diferents (crítica literària, poesia, narrativa, teatre, cinema i dibuixos animats), d’autors occidentals —entre els qual cal comptar, és clar, els catalans. Partint de disciplines i perspectives molt diverses, com la filologia, la lectura atenta, la traducció, el postcolonialisme i els estudis subalterns, entre d’altres, el volum es beneficia d’algunes de les aportacions metodològiques més representatives de la crítica del segle XX.