Què en pensava, el catalanisme dels anys vint i trenta, del nacionalisme jueu? Com es veien les modernes obres d'urbanització, agricultura i indústria que els jueus duien a terme a la Palestina preestatal? Què van dir-ne personalitats com Josep Carner, Pere Voltas o Rovira i Virgili? Per primera vegada, un estudi demostra que el catalanisme d'esquerres del període de la Segona República espanyola va seguir molt de prop l'evolució del sionisme i del món hebreu en general, en un moment en què començaven els conflictes entre àrabs i jueus a Palestina i a Europa s'intensificava l'antisemitisme que va precedir l'holocaust. La literatura de viatges, l'edició d'obres de referència i, sobretot, la informació que els principals rotatius catalanistes recollien regularment de la mà de corresponsals al Pròxim Orient permetien al lector català d'estar assabentat sobre tot allò relacionat amb el món jueu.

«Tel Aviv és el símbol i la clau de la prosperitat palestiniana; nova tota ella plena de moderníssimes exigències europees, i ensems redreç, no pas sense una punta d'infatuació i d'insolència jovenívola, de la raça àvida, nerviosa i infatigable que veu renéixer alhora les esperances de la Terra Promesa i, lluny d'ella, les pitjors basardes del ghetto medieval.» (Josep Carner al diari «La Publicitat», 1935)