登入選單
返回Google圖書搜尋
註釋Descripción / Resumen (Catalán): Quan un entra al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat, si alça el cap, és molt probable que la primera figura que vegi pintada al sostre sigui la de Balmes. També hi són les de Torras i Bages (enfrontada a la de Balmes), Llorens i Barba, Menéndez Pelayo, etcètera. Però la de Balmes destaca pel lloc que ocupa. Com és ben sabut, els murals actuals van ser pintats en temps de la dictadura de Primo de Rivera per tal de substituir els frescos noucentistes de Torres García, poc reeixit a l’hora de mostrar la naturalesa essencialment espanyola de l’esperit català i de les contribucions que aquest havia fet a la Nación. Doncs bé, avui, quan un entra al Saló i contempla el retrat de Balmes, allà dalt, presidint la part central de la nau, l’assalten sobretot dues preguntes. Primera: si avui calgués tornar a decorar el sostre del Saló, l’artista o la institució hi pintaria pensadors? Segona: si el Saló s’hagués de remodelar i es prengués la decisió d’enretirar o d’arrencar els frescos actuals, què se’n faria del retrat de Balmes? L’observació a propòsit del Saló Sant Jordi i les inquietuds resultants ens ajuden a caracteritzar la situació delicada que avui dia manté la cultura catalana amb el llegat i la figura de Jaume Balmes. Però també ens ajuden a veure la relació que manté la cultura catalana actual amb el pensament filosòfic del segle XIX. Tot això, d’alguna manera, és el que es va voler abordar en el Simposi Trias que va tenir lloc el 23 i 24 de novembre de 2016 a Vic. El llibre que teniu a les mans n’és el testimoni. Descripción / Resumen (Español / Castellano): Cuando uno entra en el Salón Sant Jordi del Palau de la Generalitat, si levanta la cabeza, es muy probable que la primera figura que vea pintada en el techo sea la de Balmes. También están las de Torras y Bages (enfrentada a la de Balmes), Llorens y Barba, Menéndez Pelayo, etcétera. Pero la de Balmes destaca por el lugar que ocupa. Como es bien sabido, los murales actuales fueron pintados en tiempos de la dictadura de Primo de Rivera para sustituir los frescos novecentistas de Torres García, poco exitoso a la hora de mostrar la naturaleza esencialmente española del espíritu catalán y de las contribuciones que este había hecho a la Nación. Pues bien, hoy, cuando uno entra en el Salón y contempla el retrato de Balmes, allá arriba, presidiendo la parte central de la nave, lo asaltan sobre todo dos preguntas. Primera: si hoy fuera necesario volver a decorar el techo del Salón, el artista o la institución pintaría pensadores? Segunda: si el Salón hubiera de remodelar y se tomara la decisión de retirar o de arrancar los frescos actuales, qué sería del retrato de Balmes? La observación a propósito del Salón Sant Jordi y las inquietudes resultantes nos ayudan a caracterizar la situación delicada que hoy en día mantiene la cultura catalana con el legado y la figura de Jaume Balmes. Pero también nos ayudan a ver la relación que mantiene la cultura catalana actual con el pensamiento filosófico del siglo XIX. Todo esto, de alguna manera, es lo que se quiso abordar en el Simposio Trias que tuvo lugar el 23 y 24 de noviembre de 2016 en Vic. El libro que tiene en sus manos es el testigo. Descripción / Resumen (Inglés): When you enter the Sant Jordi Hall of the Palau de la Generalitat, if you raise your head, it is very likely that the first figure you see painted on the ceiling is that of Balmes. There are also those of Torras y Bages (opposite to the one of Balmes), Llorens and Beard, Menéndez Pelayo, et cetera. But the one of Balmes emphasizes by the place that occupies. As is well known, the current murals were painted during the dictatorship of Primo de Rivera to replace the frescoes of Torres García novecentistas, which was little successful in showing the essentially Spanish nature of the Catalan spirit and the contributions he had made to the Nation. Well, today, when one enters the Hall and contemplates the portrait of Balmes, up there, presiding over the central part of the ship, they assault him over two questions. First: if today it is necessary to re-decorate the ceiling of the Hall, the artist or institution would paint thinkers? Second: if the Hall were to be remodeled and the decision was taken to remove or start the current frescoes, what would be the picture of Balmes? The observation about the Sant Jordi Hall and the resulting concerns help us to characterize the delicate situation that today maintains Catalan culture with the legacy and the figure of Jaume Balmes. But they also help us to see the relationship that contemporary Catalan culture maintains with nineteenth-century philosophical thinking. All this, in some way, is what he wanted to address at the Trias Symposium that took place on November 23 and 24, 2016 in Vic. The book he has in his hands is the witness.