登入選單

返回Google圖書搜尋

Necropolis and Funerary World in rural areas

Universidad de Girona

出版	Documenta Universitaria, 2015-12-15
主題	Social Science / Archaeology
ISBN	84998431079788499843100
URL	http://books.google.com.hk/books?id=arQjDAAAQBAJ&hl=&source=gbs_api
EBook	SAMPLE

註釋

Number 9 of the Studies on the Rural World in the Roman Period series is dedicated to necropolises and funerary world. Specifically, the volume comprises 10 contributions geographically focused in the south of Gaul to the north of Spain. The first one of the works is dedicated to the real funeral in the Ager Tarraconensis and is signed by Judit Ciurana Prats and Josep Maria Macias. In this study, the authors collected the main characteristics of the funeral activities in Ager Tarraconesis between the 1st and 7th centuries. It details the main regions of this area and the evolution of funeral rituals. The second contribution made by Jordi Roig Buxó is dedicated to necropolises, artefacts and abnormal human deposits in the non-funerary structures in the territoria of Barcino and Egara between the 4th and 8th centuries. The work places a special emphasis on studying the population that corresponds to a set of extra-cemeterial burials and abnormal deposits made in non-funerary structures such as silos or wells. Continuing with the territory of Tarraconensis, the third contribution to the volume is signed by Lluís Palahí and David Vivó, and it focuses on the rural cemeteries of the suburban area of Gerunda. The work analyses, from the funerary perspective, the profound changes that affected the territory between the Republican period and the Late Roman Empire. The fourth study focuses on the analysis of the necropolis known by the name Carpenter's Vineyard, linked to the Roman villa of Tolegassos, which was part of the suburban area of Emporiae. The information obtained in this study allows us to reconstruct the funerary customs of the area, the structure, the conditions of life and the work of a large family group who took care of a farm. Following the fifth article, the volume jumps onto a new territory. The article signed by Javier Andreu Pintado analyses funerals that took place in rural areas in the region of Cinco Villas, in the Central Pre-Pyrenean area. Specifically, they analyse the predominant types of funerary monuments of the Roman villas in that area during the Early Roman Empire era and they compare these to the Late Antiquity Period. The following contribution is dedicated to the study of reuse of Roman villas as places of burials in the Late Antiquity Period in the northern half of the Peninsula and the author is Leticia Tobalina Pulido. With the sixth article, we move on to the Pyrenees. The first article of this new territorial area under study is devoted to an inventory of graves and cemeteries linked to rural aristocratic residences from the beginnings of the Roman Empire in the Early and Late Antiquity periods. The author is Sébastien Cabes. The following contribution on rural Gaul is made by Valérie Bel and focuses on the study of various funerary forms and their integration into the network of settlements and the occupation of Central Languedoc between the 1st and 3rd centuries AC. Jerôme Hernandez provides a study on the implementation of the funerary spaces between 3rd and 8th centuries in Languedoc-Roussillon. Finally, Camille Sneed-Verfaillie studies the landscape, organisation and management of joint funerals between late antiquity and the early Middle Ages from various sites listed with the names of graves or groups of isolated graves. In short, the works as a whole provide a novel and complex vision that certainly contributes to improving the understanding of the Roman countryside. El número 9 de la sèrie Studies on the Rural World in the Roman Period s’ha dedicat a les necròpolis i món funerari. Concretament el volum està format per 10 contribucions centrades territorialment en el sud de la Gàl·lia i el nord d’Hispània. El primer dels treballs està dedicat a la realitat funerària a l’ager Tarraconensis i és firmat per Judit Ciurana Prats i Josep Maria Macias. En aquest estudi els seus autors recullen les principals característiques de l’ocupació funerària a l’ager Tarraconesis entre els segles I i VII. Es detallen els principals jaciments d’aquesta àrea i l’evolució dels rituals funeraris. La segona contribució, elaborada per Jordi Roig Buxó, és dedicada a les necròpolis, aixovars i dipòsits humans anòmals en estructures no funeràries als territoria de Barcino i Egara entre els segles IV i VIII. El treball posa un èmfasi especial en estudiar la població que es correspon a un conjunt d’inhumacions extracementirials i de dipòsits anòmals realitzats en estructures no funeràries com sitges o pous. Continuant amb l’àmbit territorial de la Tarraconensis, la tercera contribució al volum és firmada per Lluís Palahí i David Vivó i se centra en les necròpolis rurals de l’àrea suburbana de Gerunda. EL treball analitza, a partir de l’element funerari, les profundes transformacions que afectaren aquest territori entre el període republicà i el baix Imperi. El quart estudi és el que se centra en l’anàlisi en la necròpolis coneguda amb el topònim de la Vinya del Fuster vinculada a la vil·la romana dels Tolegassos, la qual formava part de l’àrea suburbial d’Emporiae. La informació obtinguda en aquest estudi permet reconstruir els costums funeraris de la zona, l’estructura, les condicions de vida i treball d’un grup familiar ampli que tenia cura d’una explotació agrícola. En passar al cinquè article el volum fa un salt territorial. L’article signat per Javier Andreu Pintado analitza el fet funerari en el món rural a la comarca de las Cinco Villas, al Prepirineu Central. Concretament s’analitzen quins eren els tipus de monuments funeraris predominants en les vil·les romanes d’aquella zona en època alt imperial i la seva comparació al període tardoantic. La següent contribució és la dedicada a l’estudi de la reutilització de les vil·la romanes com a llocs d’enterraments en època tardoantiga a la meitat nord peninsular i la seva autora és Leticia Tobalina Pulido. Amb el sisè article es traspassen els Pirineus. El primer article d’aquesta nova àrea territorial objecte d’estudi és el dedicat a un inventari de sepultures i necròpolis vinculades a les residències aristocràtiques rurals entre els inicis de la romanització a l’alt Imperi i la tardoantiguitat. El seu autor és Sébastien Cabes. La següent aportació de la Gàl·lia rural és elaborada per Valérie Bel i se centra en l’estudi de les diferents modalitats funeràries i la seva inserció en la xarxa de poblament i ocupació del Llenguadoc central entre els segles I i III dC. Jerôme Hernandez aporta un estudi sobre la implantació dels espais funeraris entre els segles III i VIII en el Llenguadoc-Rosselló. Finalment, Camille Sneed-Verfaillie estudia el paisatge, organització i gestió dels conjunts funeraris entre la fi de l’antiguitat i l’inici de l’edat mitjana a partir de diversos jaciments catalogats amb el nom de sepultures o grups de sepultures aïllades. En definitiva, el conjunt de treballs aporten una visió complexa i novedosa que sens dubte contribueix a millorar el coneixement sobre el món rural d’època romana.