返回Google圖書搜尋

Essays on Development Economics from a Macroeconomic Perspective

出版	Universitat Autònoma de Barcelona, 2017
ISBN	84490376979788449037696
URL	http://books.google.com.hk/books?id=p6A_ygEACAAJ&hl=&source=gbs_api

註釋Aquesta tesi es centra en diferents aspectes relacionats amb el desenvolupament economic. Primer estudia els efectes de la emigració internacional en la desigualtat econòmica als països d'origen dels emigrants. Es construeix un marc teòric que reprodueix la relació en forma de U inversa entre la desigualtat i el nivell de desenvolupament tal i com va descriure Kuznets. A la vegada considera la decisió a emigrar de manera endògena i és capaç de replicar les relacions observades entre emigració i educació. S'observa que els treballadors altament qualificats emigren més que no pas els mig o poc qualificats. A més, en els països en desenvolupament, observem que si els costos migratoris són baixos, llavors els traballadors poc qualificats emigren més que no pas els mig qualificats, mentres que si són alts, els mig qualificats emigren més que els poc qualificats. També s'estableix que l'evolució de la tecnologia juntament amb els costos migratoris determinen els efectes de la emigració en l'educació, els ingressos i la desigualtat econòmica en diferents països. El model associa la migració amb els ingressos a través de les remeses enviades pels migrants als països d'origen. Les prediccions del model són que en els estadis inicials de desenvolupament, els ratis migratoris augmenten i la migració augmenta la desigualtat econòmica al llarg del temps si els costos migratoris són alts. En estadis més avançats de desenvolupament o si els costos migratoris són molt baixos, els ratis migratoris i la desigualtat decreixen al llarg del temps. En el següent capítol, s'explora el sector informal com una causa de multiplicitat d'equilibris a llarg termini dels països. El model estableix una relació entre desigualtat salarial, acumulació de capital humà, treball infantil i nivell de desenvolupament en el llarg termini que és consistent amb els següents fets estilitzats: el sector informal és menys productiu i principalment fa servir treballadors poc qualificats. Quan l'informalitat augmenta, la proporció de treball infantil augmenta i la proporció de persones amb educació universitaria decreix. L'alt nivell de desigualtat en els països en desenvolupament és inconsistent amb les prediccions fetes pels models teòrics amb complementarietat entre treballadors molt i poc qualificats (fent servir els paràmetres estàndard de la literatura). El model pot generar equilibris transitoris amb informalitat o trampes de pobresa degudes a l'informalitat. La calibració del model amb les dades dóna suport al cas de la trampa de pobresa. Tot i que l'informalitat protegeix els treballadors poc qualificats de l'extrema pobresa en el curt termini, en el llarg termini fa que les nacions en desenvolupament no convergeixin cap als nivells de riquesa dels països desenvolupats. En el següent pas s'analitza l'efectivitat de polítiques de desenvolupament per intentar que els països sortin de la trampa de pobresa. Els experiments numèrics mostren que els subsidis a l'educació són el més econòmics. L'últim capítol intenta explicar perque els països africans no han experimentat el mateix creixement que els països desenvolupats tot i que els nivells de capital humà i de població urbana han crescut entre els més ràpids del mon. Les dades revelen una associació positiva entre l'acumulació de capital humà, població urbana i creixement econòmic per diferents països i a través del temps. Donada aquesta paradoxa, es fa servir una hipòtesis de costos d'ajustament per tractar d'explicar-la. Segons aquesta hipòtesi, el baix, o inclós negatiu, rendiment de l'educació en el curt termini pot ser degut a costos transitoris d'ajustament. Es construeix un model senzill sota aquesta hipòtesis i la majoria dels paràmetres es calibren fent servir estimacions de tipus panell en el període comprés entre l'any 1975 i el 2000. Una vegada s'han calibrat els paràmetres del model, aquest es fa servir per comparar simulacions amb les sèries històriques d'Àfrica i altres regions per confirmar la validesa del model. La calibració del model prediu un creixement econòmic per les properes décades però a la vegada prediu que no s'espera observar convergència en els nivells de riquesa dels països en desenvolupament cap als països desenvolupats.