返回Google圖書搜尋

Anodic Tin Oxide Films

其他書名	Fundamentals and Applications
出版	Universitat de Barcelona, 2015
URL	http://books.google.com.hk/books?id=qB0rjwEACAAJ&hl=&source=gbs_api

註釋Aquesta tesi doctoral s'estructura en dos grans blocs: d'una banda es pretén estudiar el procés d'oxidació electroquímica i passivació de l'estany en solucions alcalines per tal d'entendre els processos que hi estan involucrats, i de l'altre desenvolupar nanoestructures anòdiques d'òxid d'estany amb aplicacions reals en dispositius com sensors de gasos o ànodes per a la fotòlisi de l'aigua. L'estudi fonamental de la passivació de l'estany s'ha dut a terme combinant tècniques electroquímiques clàssiques amb mètodes de caracterització ex situ per a determinar la composició i morfologia dels òxids formats en la zona activa i passiva de potencial. Amb això s'ha pogut establir que el primer procés anòdic correspon a la formació d'una pel·lícula amorfa de SnO·nH2O mitjançant un mecanisme de dissolució-precipitació, seguidament té lloc la precipitació de cristalls de SnO com a producte de l'atac preferencial tant de la primera capa com del metall, i finalment l'elèctrode passiva gràcies a l'aparició d'un òxid a la interfase Sn/SnO que conté Sn(IV). El primer procés anòdic s'ha seguit també amb tècniques in situ com el EC-STM per a extreure informació sobre els canvis que tenen lloc a la superfície a nivell nanomètric. L'anodització autoorganitzada és un mètode habitual per a obtenir nanotubs o nanopors de manera relativament senzilla en metalls com el Ti o el Al, però per al cas de l'estany es troba encara en una fase molt preliminar. Així doncs, es va treballar en el desenvolupament i l'optimització d'un nou electròlit basat en Na2S i NH4F fins a assolir estructures d'òxid d'estany en forma de nanocanals amb pors totalment oberts i sense fissures en la secció (estructures multicapa). Un cop tractades tèrmicament aquestes pel·lícules van demostrar una molt bona resposta per a la detecció de H2 (9 ppm a temperatures de 80 oC). Altrament, es van construir fotoànodes combinant les nanoestructures de SnO2 dopades amb Sb i nanopartícules de Fe2O3. La eficiència final d'aquests fotoelèctrodes en la producció de H2 a partir de l'aigua depèn fortament del dopatge amb Sb.